Col·laboracions

Maria Barrachina Parellada

Un dia del mes de setembre de 1998 caminava pels carrers de Sants amb el cuc que tens dins a l’estomac quan has de començar a treballar en un lloc nou. Era el meu primer dia com a professora de l’escola Perú. I vaig arribar a una vella masia en mig del barri de Sants, com deia en Perrocker, i només creuar la porta vaig notar una sensació...era com si estigués a casa meva. M’hi sentia bé.  Em vaig sentir tan ben acollida des del primer moment que el cuquet que tenia a l’estomac va desaparèixer.

I aquesta màgia, aquest bon rollo, és el que fa gran al cole Perú. Tant l’alumnat, els mestres, les famílies tothom sempre és ben rebut i respectat, vingui d’on vingui.

Aquell curs vam arribar a l’escola un grup nou de mestres i tots ens vam sentir de la mateixa manera i varem fer pinya de seguida. Jo hi vaig treballar gairebé 5 anys, i aquesta sensació de sentir-me com a casa la segueixo tenint cada vegada que trepitjo l’escola Perú per anar-hi de visita, tot i que ja fa dotze anys que no treballo a l’escola!

Quan vaig començar a treballar aquí, no hi havia tanta diversitat, eren nens i nenes del barri i començava el degoteig de famílies estrangeres. Poc a poc es van anar emplenant les aules, que amb la baixa natalitat de l’època estaven només mig plenes. Al Perú sempre es va viure l’arribada d’alumnat de tant diverses nacionalitats com un fet enriquidor, no com pas una càrrega.  S’acullen nens i famílies i fent-los participes   de la vida escolar, tasca que no és gens fàcil.

Aquesta situació va suposar un canvi en la metodologia de treball i es va haver de canviar la manera de fer a dins les aules i adaptar els pocs  recursos que teníem en aquells moments per poder oferir les eines per  l’ensenyament i aprenentatge  que necessitaven aquells nens. Al Perú vaig començar la feina que porto fent des de llavors:  ensenyar català a nens i nenes de tot el món. Va ser gràcies al que vaig aprendre aquí que puc fer aquesta tasca a l’aula d’acollida, de la qual em sento molt satisfeta.

A l’escola Perú vaig aprendre moltes coses, de fet crec que han estat dels millors anys de la meva vida professional. Amb l’equip de gent que vam compartir tants moments de feina: sortides, colònies, projectes, el primer Baldiri... es va crear un vincle més enllà de les aules. Després de  tantes vivències junts, dins i fora de l’escola, van passar a ser amics dels que tens al costat quan els necessites. Amics dels de veritat, d’aquells que n’hi ha pocs i que a la vida pots contar amb els dius d’una mà. I això és per la qualitat humana de la gent que treballa aquí,  i per això pot dur a terme el projecte d’ escola de la manera que ho ha estat fent tots aquests anys i que ho seguiran fent d’ara endavant.

I ara és el moment de dir adéu al cole Perú, i donar la benvinguda a l’escola Cal Maiol!

Moltes gràcies pels anys de feina i pels moments compartits amb tots vosaltres. I gràcies també perquè dotze anys després, cada vegada que entro a l’escola Perú em sento com el primer dia: segueixo sentint que és la meva escola!

Maria Barrachina Parellada

Mestra de l’escola Perú

Anys 1998-2013

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Olga Gil Borràs

La meva primera escola...

A mitjans de l’estiu del 1963, vaig sentir una conversa entre l’àvia i la meva mare que em va gelar la sang…

-         Si , si el proper setembre la nena començarà a anar a escola!

-         Deixa-la tranquil.la a casa!  Jo puc estar per ella fins que comenci la primària.

-         No, no, que ha d’aprendre de lletres i de números i fer amigues!

-         On la portareu?

-         Hem pensat  que vagi al Perú!

-         Al Perú? Però si és una Escola Nacional!

-         Bé, bé però està al costat de casa!

-         Si… però canten cada dia “El cara al sol”

-         I què dóna! Només serà un curs…

Ai! Ai!... Què era això d’anar a escola?  I nacional?

Però malgrat les meves negres previsions em va agradar de seguida.

En tinc un bon record!  A aquella tendre edat , tant era cantar: “ cara al sol” com “el Sol, solet”…, jo tenia 5 anys i no ho comprenia. Tampoc era massa traumàtic cantar en files, mentre a poc a poc la bandera anava enlairant-se i es movia empesa pel ventet del matí

La senyoreta, no puc recordar el nom, era simpàtica i em donava afecte. Em trobava com peix a l’aigua a la seva classe. Fèiem números i moltes sumes. Apreníem les lletres i practicàvem la Cal·ligrafia

I el millor! De seguida  vaig fer-me una bona amiga la Mª Carmen Espinosa que també vivia al mateix carrer que jo.

El Perú en aquella època era una escola masculina però a la “classe de pàrvuls” acceptaven nenes, només abans de començar la primària.

I el temps anava passant . Encara no entenc com ni per què, però, van passar  2 cursos!

Coses d’aquell temps!  I jo sense començar la primària en una escola de nenes!

Total, que, com vaig fer els 7 anys i tenia que fer la primera comunió...allà la vaig fer.

Em podria haver sentit com una princesa, però,...estava morta de vergonya!

La primera de la fila, al costat de la senyoreta i envoltada de nens que no paraven de fer comentaris empipadors i fer brometes de mal gust.

Quan es va acabar la cerimònia a l’església de Santa Maria de Sants, vam tornar a l’escola i vam fer un esmorzar a la classe dels petits.  Recordo que feia molta olor de flors perquè les taules estaven decorades amb lliris blancs i en acabar vam fer les fotos de record, amb la família,  al pati...

I després a espavilar-se!

Calia aprendre a llegir i a escriure  ben ràpid!

Tenia  que recuperar ! Fer 1r i 2n de primària en un sol curs!

Olga Gil Borràs

Alumna antiga  (63-64  / 64-65)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Juan Sanroma Baulo

Una Escola exemplar: Entre les Matemàtiques i la Història

Setanta cinc o setanta cinc més tres?, i per que no setanta vuit?. Aquesta és la qüestió o aquest és l'embolic. Quan és celebra un aniversari d'una escola sempre es busca o bé el dia de la seva inauguració oficial o a vegades el moment que és signa l'acord de construcció i si més no el dia d'inici de les obres amb la protocol·lària cerimònia de la col·locació de la “primera pedra” per part dels membres del consistori municipal. En el cas de l'actual Escola  Ros del Mayol , antic palauet de la família Piera, situada al carrer Sagunt, és fa complicat datar  exactament el dia d'inici de les activitats educatives , però és més fàcil esbrinar com una casa propietat de l'alta burgesia barcelonina es va transformar en un centre que avui és una de les Escoles Públiques més antigues de Sants. La resposta s'ha d'anar a buscar en el cop d'estat feixista de l'estiu de 1936

que originà la guerra civil. A Catalunya una vegada derrotats els militars s'havia de normalitzar la situació i calia fer-se càrrec d'un nou país . La revolució que es va posar en marxa  pretenia construir una nova societat amb nous valors i per això es va considerar que l'eina principal per l'emancipació personal i col·lectiva havia de ser l'Educació. Es creà el CENU ( Comité de l'Escola Nova Unificada ) que es va esdevenir la màxima instància en la planificació educativa a Catalunya. La Generalitat de Catalunya va assumir el funcionament de totes les institucions docents de l’Estat a Catalunya i en tots els seus graus.El Pla General d’Ensenyament del CENU decretava l’escolarització bàsica per a tots els nens i nenes des del seu naixement fins els 15 anys i tenia com a principis bàsics l’educació universal i en condicions d’igualtat. A més la possibilitat que cada alumne progressés, independentment del seu origen social. Les escoles, considerades en altres temps, com centres eminentment instructius, havien d'evolucionar cap una institució educativa en sentit global.

El gran problema fou que no hi havien Escoles suficients per aconseguir que l'octubre del 1936 no hi quedés cap noi i noia sense escolaritzar. L'objectiu aprofitar edificis i locals per transformar-los en centres educatius . Això va ser possible amb la col·laboració del SAC ( Sindicat d'Arquitectes de Catalunya) que fou el responsable d'inventariar tots els possibles edificis i de projectar amb costos assumibles, la  seva adaptació en escoles segons les orientacions fixades pel CENU.

Un dels espais triats fou el casalot del carrer Sagunt 90 que el 20 d'agost de 1936 era el projecte n 13  del SAC dirigit en una primera fase per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí iniciant-se les obres el 21 setembre de 1936, amb el contractista  Salvador Palmada com a responsable de la construcció. Aquest Grup Escolar 48 en els documents públics  començà l'activitat educativa el gener de 1937. En una reunió del claustre de mestres de l'escola acordaren posar el nom de Atenes. Sembla ser que que es va iniciar una segona fase molt més ambiciosa que aprofitant el desnivell conectès amb el carrer Olzinelles amb una sèrie de rampes i amb la construcció d'un nou edifici. Per les conseqüències de la guerra, l'obra, continuada per l'arquitecte E.Lagunilla es donar per acabada però incompleta el juny de 1938. L'entrada de les tropes feixistes a Barcelona i instaurada la dictadura, es retornar l'edifici els seus propietaris d'abans de la guerra, adictes al règim, l'Ajuntament franquista va arrendar l'edifici, per tal de mantenir-lo com Escola  amb un precontracte de 15.600 pessetes anuals. El contracte de compra-venda es signà el 16 de setembre 1939.

Aquest any celebrem la creació d'una Escola en temps difícils, sota les bombes ,  celebrem que l'escola hagi sobreviscut a la dictadura, celebrem que hi ha mestres i pares que tenen memòria, celebrem que potser tinguem aviat una Escola nova a sants amb l'esperit que ens va ensenyar el CENU

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ramón i Lorenzo Reigada

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ricardo Pallarés Andreu

Un saludo a los que un día fueron mis alumnos, a mis compañeros, a los padres, a todos los que de alguna manera formaron parte de esta escuela y a los que ya se fueron, muy especialmente mirando hacia Lo Alto:¡ Les mando un beso !

Cuando por las noches me desvelo, bendigo mi falta de sueño, porque me acuerdo de ti,querida escuela. Y me siento muy orgulloso, haber ejercido durante veinte años en tus aulas mi magisterio;siendo para mí un privilegio, haber sido uno de uno tus maestros. Estaba con la tiza en la mano, cuando un infarto me separó de ti..., y aunque ya estoy jubilado, siempre seguirás siendo mi escuela.

Intenté hacer reír con mis chistes y anécdotas, conseguir una sonrisa con mis ironías, llevar al mundo de la fantasía con las narraciones de mis cuentos, contagiar felicidad a todos y de manera muy especial a los que venía con la mochila medio vacía de libros y muy cargada de problemas. También intenté impartir los conocimientos adecuados, cumplir mis obligaciones, y... sobre todo:¡ Hacer felices a los niños ! Quise ser capaz de expresar y sentir ternura, ser sensible a las vivencias afectivas de mis alumnos, disfrutar enseñando, trasmitir que el saber embellece la vida, contagiar el respeto hacia si mismos y hacia los demás:¡ Y tantas cosas... !

Hoy quiero dedicar unas palabras, a ti querido niño que me estás leyendo y a ti que fuiste mi alumno y ahora eres mi amigo. Mucho he leído y de lo que leí, en mi mente quedaron estos pensamientos:Ten presente que el futuro pertenece a quien cree en la hermosura de sus sueños. Vive siempre como niño y no dejes nunca de jugar. Vive en libertad y no permitas que nada ni nadie te impida ser el dueño de tu propia vida. Descubre tu vocación y que nadie te diga lo que debes estudiar. Procura que tus padres y maestros al educar tu mente también eduquen tu corazón. Y que nunca te falte una razón para reír,una ilusión para vivir y motivos para seguir adelante.Sé humilde para administrar tus errores,inteligente para aprender de ellos y maduro para corregirlos.

Y busca el tren de tu vida, en el que la locomotora sea la paz y sus vagones: La tolerancia, la humildad, el amor, la convivencia, la alegría, la amistad, el respeto y la honestidad.

Y... no te olvides de este viejo maestro, que siempre tuvo por lema:¡ Hacer felices a los niños y luego intentó enseñar !

Gràcies Escola Perú, gràcies a tothom i de tot cor.

Ricardo Pallarés Andreu.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Teresa Sans

Tal i com vau demanar pel 75é aniversari, us envio uns Powers de les sortides a Capellades, del Parlament de Catlunya i del Castell de Cardona.

El Castell de Cardona 2007.
La sortida a Cardona, al cor de Catalunya, entrant a dins de la Muntanya de Sal i visitant el Castell i la Col·legiata van ser un fort estímul per a gaudir, a la vegada, d'aventura i d'història.





Sortida a Capellades 2007




Visita al Parlament de Catalunya 2005


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Àngel Marqués Amoros

Aquesta és la meva col·laboració en 75è aniversari de l’escola. 

75è  Ha arribat sang nova incorporant-se al projecte de l’escola.

74è  La vella guàrdia segueix al peu del canó.

73è  Les jubilacions no afecten la bona praxis.

72è  Les mares i els pares estan contents amb l’escola.

71è  Els pares i les mares participen en les activitats.    

70è  Per part de tots està ben vista una escola multiracial.

69è  Els alumnes es respecten força encara que siguin de països diferents.

68è  Els alumnes són molt gratificants.

67è  El personal no docent excel·leix per la seva dedicació.

66è  La reprografia , si les màquines volen, està sempre al dia.

65è  El servei de menjador cuida com seus els nens i nenes.

64è   Les jubilades i el jubilat han participat i participen en les tasques de l’escola.

63è  Això és així perquè se l’estimen.

62è  L’escola valora positivament las seva experiència.

61è  Volem anar can Batlló.

60è  Aquesta és la ostra reivindicació.

59è  Algú ho va dir, però això no serà així.

58è  Després de passejar-nos per despatxos,carrers i places, tenim una escola amb tots els ets i uts: cuina pròpia, calefacció, informàtica, etc.  

57è  Amb aquestes instal·lacions la convivència és molt més positiva.

56è  L’espai és reduït, però ens hi adaptem prou bé.

55è  Els nens i nenes (P-3,P-4,P-5 ) aprenen a pujar i baixar escales.

54è  No tenim gimnàs, però sí una aula polivalent.

53è  Aquesta fa les delícies d’alumnes i mestres.

52è La diversitat dels nouvinguts ( quasi tots ) s’atén en un principi a l’aula d’acollida.

51è  També es fa a l’aula ordinària am b els mestres i companys.

50è  Els nens i les nenes s’integren força bé.

49è  L’aula de EE és un suport imprescindible per la nostra escola.

48è  Fa una tasca primordial amb els alumnes que necessiten una dedicació personalitzada.

47è  Hi van contents i aprenen tot passant-s’ho bé.

46è  El català no implica una dificultat especial.

45è  El alumnes nouvinguts el van aprenent.

44è  Al estar submergits en la nostra cultura el facilita aquest aprenetatge.

43è  Celebren totes les festes ( Nadal, carnestoltes, Sant Jordi, etc. ) tradicionals catalanes.

42è  Els nens i les nenes s’ho passen “pipa” alhora que aprenen.

41è  Les activitats amb la gent gran són molt gratificants i educatives en calors.

40è  Les activitats extraescolars són un al·licient pels alumnes.

39è  També se’n fan de reforç relacionades al les diferents assignatures ( Matemàtiques, Català ).

38è  En elles els ens i les nenes interactuen entre ells independentment de l’edat o del sexe.

37è  Excel·lent equip de mestres, molt professional, i dedicat de ple a les tasques de l’escola.

36è  Molt bona convivència entre els seus membres.

35è  La relació entre els mestres és força bona tant  a nivell professional com personal.

34è  Tot això fa que el treball a sigui molt més plaent i profitós.

33è  L’equip directiu fa el que ha de fer:

32è  Treure als mestres tota la feina burocràtica possible, que és molta i de vegades molt inútil.

31è  Coordinar totes les tasques de l’escola, pedagògiques i no tant.

30è  DEIXAR TREBALLAR ALS MESTRES TRANQUIL·LAMENT.

29è  No cal “atossigar” a ningú perquè faci la seva feina.

28è  Tot això comporta un reconeixement.

27è  Diferents entitats valoren positivament el projecte d’aquesta escola.

26è  Això es fa palès amb els diferents “premis” que l’escola té (Parlament, Francesc  Candel, Fundació Carulla, etc. )

25è  L’equip directiu va saber trobar el meu encaix a l’escola.

24è  Bibliotecari escolar, aula d’acollida, alternativa Reforç, etc.

23è   La meva tasca va ser reconeguda per l’equip de mestres.

22è   Activitats de l’escola que cal destacar:

21è   Cinema en català, per reforça l’aprenentatge del català en una versió no escolar.

20è  Activitats de piscina pel de 1r.

19è  Biblioteca: una sessió setmanal pels alumnes de p-3 a 4rt.

18è  Activitat amb gent grant (6è ).

17è  Pastorets: 6è.

16è  Jocs Florals per Sant Jordi.

15è  Un cus, tos els guanyadors van ser atorgats a alumnes de l’aula d’acollida o que havien passat per ella.

14è  Heu de pensar que és una escola “pastera” amb un 92% d’immigrants.

13è  Hi podeu anar a treballar, sereu molt ben acollits.

12è  No s’hi hauria de fer, però s’hi fa religió catòlica.

11è  Això no ha comportat cap problema fins ara.

10è  El MUSE i altes projecte ens ajudat molt.

9è  El nom de Perú no s’hi escau gaire.

8è  Penso que s’hauria de canviar per un altre més adient (Can Batlló).

7è  Els alumnes més grans expliquen contes als més petits.

6è  El pati és una mica pobre.

5è  S’han fet colònies sempre que s’ha pogut.

4rt. Sortides d’un dia per treballar alguns aspectes de les diferents assignatures.

3r.  Cal destacar la castanyada.

2n. En aquest dia sortíem tota l’escola.

1r.  Neix l’escola Perú amb aquest esperit o no. Jo vull que segueixi així o que encara millori en tots els seus aspectes.

Moltes gràcies per tot.

Àngel Marqués Amoros

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Juan Mateu Blanca

Vaig ser alumne de l'escola des de l'any 1958 fins l'any 1968. Potser tinc alguna foto que hauria de rebuscar.

M'agradaria col·laborar amb l'aniversari d'alguna manera (vostès diran com).

Els podria explicar algunes "batalletes" d'aquells anys foscos": La llet en pols dels americans; el sistema educatiu desdobla: batxillerat elemental lliure pels "espavilats" o el Comerç pels menys curosos. El record de grans mestres vocacionals i... d'altres no tant (enxufats de "guerra", etc.). El carinyo dels bidells (la senyora Elena i el sr. Vallespir -excampió de boxa-), etc.

En fi, que estic a la seva disposició.

Atentament.

Juan Mateu Blanca