Avui comparteixo amb tots vosaltres un article que no és meu, és del company Joan Sanromà Bauló, que porta anys fent recerca sobre les escoles del barri. Un text que ens porta als orígens de l'escola Perú.
Setanta cinc o setanta cinc més tres?, i per que no setanta vuit?. Aquesta és la qüestió o aquest és l'embolic. Quan és celebra un aniversari d'una escola sempre es busca o bé el dia de la seva inauguració oficial o a vegades el moment que és signa l'acord de construcció i si més no el dia d'inici de les obres amb la protocol∙lària cerimònia de la col∙locació de la “primera pedra” per part dels membres del consistori municipal. En el cas de l'actual Escola Ros del Mayol , antic palauet de la família Piera, situada al carrer Sagunt, és fa complicat datar exactament el dia d'inici de les activitats educatives, però és més fàcil esbrinar com una casa propietat de l'alta burgesia barcelonina es va transformar en un centre que avui és una de les Escoles Públiques més antigues de Sants.
La resposta s'ha d'anar a buscar en el cop d'estat feixista de l'estiu de 1936 que originà la guerra civil. A Catalunya una vegada derrotats els militars s'havia de normalitzar la situació i calia ferse càrrec d'un nou país . La revolució que es va posar en marxa pretenia construir una nova societat amb nous valors i per això es va considerar que l'eina principal per l'emancipació personal i col∙lectiva havia de ser l'Educació. Es creà el CENU ( Comité de l'Escola Nova Unificada ) que es va esdevenir la màxima instància en la planificació educativa a Catalunya. La Generalitat de Catalunya va assumir el funcionament de totes les institucions docents de l’Estat a Catalunya i en tots els seus graus. El Pla General d’Ensenyament del CENU decretava
l’escolarització bàsica per a tots els nens i nenes des del seu naixement fins els 15 anys i tenia com a principis bàsics l’educació universal i en condicions d’igualtat. A més la possibilitat que cada alumne progressés, independentment del seu origen social. Les escoles, considerades en altres temps, com centres eminentment instructius, havien d'evolucionar cap una institució educativa en sentit global.
El gran problema fou que no hi havien Escoles suficients per aconseguir que l'octubre del 1936 no hi quedés cap noi i noia sense escolaritzar. L'objectiu aprofitar edificis i locals per transformarlos en centres educatius . Això va ser possible amb la col∙laboració del SAC (Sindicat d'Arquitectes de Catalunya) que fou el responsable d'inventariar tots els possibles edificis i de projectar amb costos assumibles, la seva adaptació en escoles segons les orientacions fixades pel CENU.
Un dels espais triats fou el casalot del carrer Sagunt 90 que el 20 d'agost de 1936 era el projecte n 13 del SAC dirigit en una primera fase per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí iniciantse les obres el 21 setembre de 1936, amb el contractista Salvador Palmada com a responsable de la construcció. Aquest Grup Escolar 48 en els documents públics començà l'activitat educativa el gener de 1937. En una reunió del claustre de mestres de l'escola acordaren posar el nom de Atenes. Sembla ser que es va iniciar una segona fase molt més ambiciosa que aprofitant el desnivell conectès amb el carrer Olzinelles amb una sèrie de rampes i amb la construcció d'un nou edifici. Per les conseqüències de la guerra, l'obra, continuada per l'arquitecte E.Lagunilla es donar per acabada però incompleta el juny de 1938. L'entrada de les tropes feixistes a
Barcelona i instaurada la dictadura, es retornar l'edifici els seus propietaris d'abans de la guerra, adictes al règim, l'Ajuntament franquista va arrendar l'edifici, per tal de mantenirlo com Escola amb un precontracte de 15.600 pessetes anuals. El contracte de compravenda es signà el 16 de setembre 1939.
Aquest any celebrem la creació d'una Escola en temps difícils, sota les bombes, celebrem que l'escola hagi sobreviscut a la dictadura, celebrem que hi ha mestres i pares que tenen memòria, celebrem que potser tinguem aviat una Escola nova a sants amb l'esperit que ens va ensenyar el CENU.
Joan Sanromà Bauló
